Qui som?
Dels orígens a la Primera Guerra Mundial (1873-1914)
L’Institut Industrial de Terrassa (IIT) fou la primera de les associacions econòmiques que es van crear a la ciutat, en el darrer terç del segle XIX, amb la finalitat de potenciar el procés d’industrialització que s’estava produint a la ciutat. L’IIT sorgia, el 24 d’octubre de 1873, de la fusió de les antigues corporacions “industrials” tèxtils que havien existit fins al moment: el Gremi de Fabricants de Teixits de Llana i “l’Asociación de Fabricantes para la Compra y Venta de Desperdicios de Lana”, la primera de les quals remunta la seva antiguitat a l’època gremial dels segles XIII i XIV.
L’Institut naixia amb la voluntat d’introduir els descobriments tècnics que es produïssin en l’àmbit industrial, crear comissions per protegir-ne el desenvolupament i evitar el frau en el comerç de les deixalles de la llana i fixar-ne el preu tenint en compte el de les primeres matèries. La seva missió era i continua sent la de vetllar pels interessos de la indústria tèxtil de Terrassa i la seva comarca, desenvolupant una intensa activitat social, econòmica, tècnica, investigadora, informativa, assessora, benèfica i cultural.
Les mesures a favor del desenvolupament de la ciutat
Abans de la I Guerra Mundial, Terrassa va esdevenir, de la mà dels homes de l’IIT, capdavantera en la defensa dels interessos de la burgesia i va sovintejar la correspondència entre els diferents presidents de l’IIT i destacats polítics proteccionistes.
Fins a l’inici de la Primera Guerra Mundial, la principal preocupació dels homes de l’IIT va ser dotar Terrassa d’una sèrie de serveis que la convertissin en una ciutat moderna. Des de la seva posició privilegiada, la junta de l’Institut treballà per obrir una fonda on es poguessin allotjar els viatjants que visitaven els empresaris terrassencs; s’introduïren les novetats tècniques del moment, com la xarxa telefònica; l’impost sobre la maquinària que pagaven els industrials a l’Ajuntament es va destinar a pavimentar amb llambordes els carrers de la ciutat. Coetàniament a aquestes accions puntuals, la ciutat començava a gaudir de l’enllumenat elèctric, del ferrocarril i de l’enderrocament dels darrers vestigis de les muralles, entre altres coses.
I pel que fa al desenvolupament institucional de Terrassa, en major o menor mesura els homes de l’IIT intervenen en el darrer terç del XIX i primers anys del XX en la fundació d’importants institucions de la ciutat com ara la Caixa de Terrassa, l’any 1877; el Banc de Terrassa, l’any 1881; la Cambra de Comerç, el 1886; “d’El Seguro Tarrasense”, l’any 1900; de la Fundació Busquets i de l’Escola Industrial, el 1901, i del Condicionament Terrassenc, el 1906; la Cambra de la Propietat, l’any 1921; els col·legis dels P.P. Carmelitans, l’any 1929 i el del P.P. Salesians, l’any 1957; la conducció d’aigua del Llobregat a Terrassa, l’any 1943; o el Museu Tèxtil, l’any 1946. La petita vila industrial, mal dotada d’institucions modernes, s’havia convertit en una ciutat industrial moderna, amb una dinàmica més innovadora que Sabadell en la creació de noves institucions.
La Mútua d’Assegurances de Terrassa (1900) va actuar quan amb prou feines existia legislació sobre els obrers accidentats i subsidi a la maternitat. En 1919 es constitueix dins d’aquest mateix organisme l’Assegurança per Malalties, avançant-se gairebé un quart de segle en aquesta assistència als obrers.
El Condicionament Terrassenc es funda en 1906 dotant a la ciutat d’un establiment públic per condicionar matèries tèxtils, comprovació i assaig de fils i laboratori per a anàlisi química-tèxtils i avui de reconegut prestigi europeu com a Centre Tecnològic Leitat.
Les Escoles Industrials, en els últims anys s’han convertit en el primer centre docent d’Espanya especialitzat en ensenyaments tèxtils: les seves escoles d’arts i oficis, de Mestratge Industrial i d’Enginyers Tècnics culminen el cicle dels seus ensenyaments, des de fa més de mig segle i a través de promocions ininterrompudes a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials albergada avui en un moderníssim i ampli edifici.
Aquesta mateixa influència i projecció tèxtil sobre l’ambient cultural de la ciutat es reflecteix en altres institucions, com el Museu Provincial Tèxtil de prestigi internacional, únic d’Espanya en la seva especialització concreta de teixits artístics, instal·lat en un modern edifici i alberga diverses col·leccions d’interès general.
De la Primera Guerra Mundial a la fi de la guerra civil (1914-1939)
L’expansió de les empreses terrassenques
La indústria terrassenca va viure anys d’esplendor durant la guerra del 14. Les fàbriques tèxtils van tenir uns clients excepcionals en el Govern i l’exèrcit francès, fins a l’extrem de crear-se a Terrassa un consolat de França del qual s’encarregaven els germans Monset; i tot aquest procés expansiu coincidí amb el nomenament d’Alfons Sala com a director general de Comerç i Indústria. La Primera Guerra Mundial, en crear aquest clima favorable per al desenvolupament econòmic de Terrassa, també provocà l’aparició d’un flux migratori, sobretot en el període 1916-1920.
Entre els problemes que havia d’intentar resoldre l’IIT en aquest període hi havia la manca de carbó i la forta demanda energètica que provocava precisament la situació bèl·lica, que van contribuir a la substitució del vapor per electricitat com a força motriu.
Acabada la guerra, els països bel·ligerants recuperaren la seva producció normal i la indústria local va experimentar una forta crisi, sobretot a partir de 1920-1921, amb un atur que l’any 1927 afectava més de la quarta part dels treballadors de Terrassa.
De la represa de 1939 al Pla d’estabilització de 1959
La reorganització de l’IIT en època de restriccions econòmiques
Redreçar la producció industrial després de la guerra civil i de les col·lectivitzacions no fou difícil perquè la infraestructura industrial no havia estat destruïda i només va caldre mantenir els sous immobilitzats i perdre actius per subsistir.
L’Institut també reinicià les seves activitats ben aviat: el 22 de febrer de 1939 la comandància militar de Terrassa autoritzava l’IIT perquè comencés a funcionar provisionalment. Integrat dins del Servei Sindical, l’IIT havia d’oferir als seus associats els mateixos serveis de caràcter econòmic que havia ofert des de sempre: establir mesures per afavorir el progrés de la indústria llanera com ara la introducció de les innovacions tècniques, negociar amb les autoritats afers econòmics de la seva competència ò subministrar les matèries primeres necessàries pel funcionament de les indústries.
La influència de l’Institut en el “Sindicato Nacional Textil” (Sector Llana) de la Central Nacional Sindicalista fou molt important, i les relacions amb homes clau de l’època com Demetrio Carceller, ministre d’Indústria, resultaren determinants així com també l’activitat d’homes com Josep Biosca a Madrid ò de plataformes per a la importació i el subministrament com les empreses AGILESA o Suministros y Exportación S.A., amb les quals es mostrava la supremacia dels industrials llaners terrassencs.
En aquests vint anys, l’Institut realitzà activitats de gestió administrativa i fiscal i col·laborà amb entitats de referència; dugué a terme activitats mercantils com la compra de primeres matèries i la defensa dels seus associats en reclamacions de crèdits i suspensions de pagaments i fallides, i activitats sobre productivitat i ensenyament tècnics a través de la seva Oficina de Productivitat.
D’altra banda, les condicions de vida eren tan precàries que els industrials, mitjançant l’Institut, van entendre que una institució o col·lectivitat que es nodreix de l’esforç industrial i comercial en la conservació, defensa i interessos mai obeiria al desenvolupament econòmic si no fes l’ús adequat dels beneficis en favor de l’entorn social on es produeixen. És per això que l’Institut Industrial va realitzar accions com la construcció d’un edifici per a la Comunitat de PP Carmelites o l’establiment dels Pares Salesians donant suport al veïnat i formació als fills de famílies obreres modestes. També va sufragar la construcció d’un pavelló a l’entitat benèfica Fundació Busquets, destinada a allotjar a nens i nenes orfes de guerra que no tenien familiars que se’n fessin càrrec i posteriorment menors que no podien viure amb els pares o familiars per raons diverses.
En la seva tasca social, l’Institut Industrial també va finançar la creació d’una llar per a les treballadores que venien des de diferents punts de la geografia espanyola i que no tenien lloc per a la seva estada a la ciutat. Actualment aquesta residència està ocupada per joves estudiants sota la cura de les Filles de la Caritat. Aquestes són algunes de les accions més destacades però la labor de cooperació i implicació en obres benèfic-socials ha estat constant en el temps, al llarg d’aquests 140 anys. En l’actualitat tota aquesta acció es gestiona des de la Fundació Institut Industrial i Comercial.
Dels anys seixanta a la creació de la Cecot el 1978 i a l’actualitat
Nous reptes per a l’Institut Industrial
A la dècada dels seixanta, l’Institut passà a tenir un paper cada cop més important en la formació de quadres i en la modernització de la gestió empresarial. En aquest sentit, l’Oficina de Productivitat primer i després la “Sección de Estudios Técnicos, Económico-Sociales y de Productividad”, creada el 1964, van oferir serveis d’assessorament a les empreses. La modernització econòmica d’Espanya, les primeres expectatives del Mercat Comú, la culminació de les onades migratòries, la creixent diversificació tècnica i econòmica i la consolidació de Terrassa com un focus de referència antifranquista van ser factors que contribuïren a una reorganització de l’IIT propiciada per noves generacions d’empresaris. A partir del 1964 es creaven noves seccions industrials per poder resoldre els problemes específics de cada un dels sectors productius: comercialització i transformació fins a pentinament; filatura de carda; filatura d’estam; llanes per a labors; teixits de llana; teixits de drap; gènere de punt i ram de l’aigua i, també, es posava en funcionament el Servei d’Informació Comercial.
L’aiguat de 1962 va comportar que l’obtenció de crèdits i la posada en marxa, l’any següent, del primer Pla de reestructuració llanera posessin les condicions per modernitzar la maquinària, encara que alteraren ben poc l’estructura del sector.
Els cicles de gran creixement, afavorits pels vents inicials de la liberalització i l’augment de la capacitat adquisitiva al mercat interior, aviat s’esgotaren per a unes empreses que, estructuralment, estaven molt poc preparades per a l’alteració dels mercats internacionals del tèxtil que es produí els anys setanta. I el tancament de les indústries va coincidir, a més, amb la transició política.
L’Institut Industrial de la segona meitat dels anys setanta i començament dels anys vuitanta havia d’evitar el temporal polític i econòmic com podia. El 1977 s’aprovaven uns nous estatuts d’acord amb la normativa sindical establerta aquell mateix any i que determinaven quins havien de ser els principis fonamentals de l’Institut i les activitats i serveis que havia de prestar. L’IIT també participa com a entitat fundadora en la constitució de la Confederació Empresarial Barcelonesa. Poc després es creava la Confederació Empresarial de la Comarca de Terrassa (CECOT), que sorgia de la fusió de l’Institut Industrial de Terrassa i la Unió Comercial de Terrassa. La creació de Cecot no ha significat la desaparició de l’IIT, ja que aquesta entitat continua treballant per a la indústria tèxtil, ha conservat la seva pròpia junta directiva i actualment ostenta la vicepresidència de la Cecot.